El flautista d'Hamelín

Bones!

Avui ens disposem a endinssar-nos en un nou conte, amb cinc versions més les quals analitzarem detingudament i una per una.
El conte d'avui és "El flautista d'Hamelín". 

Tot seguit explicarem detalladament cada versió mitjançant una graella d'anàlisi proporcionada pel nostre professor per tal d'organitzar la informació una manera més clara i entenedora.

El flautista d'Hamelín - Versió Baula

Títol: el flautista d’Hamelín

Fórmules d’inici del conte: “Hi havia una vegada, a Alemanya, fa molt i molt de temps, una ciutat anomenada Hamelín”

PLANTEJAMENT:

Com comença? Hamelín era una ciutat molt bonica, envoltada de sòlides muralles i ben defensada per unes immenses torres rodones. A més, era una ciutat molt rica gràcies al port construït sobre el riu, allà els seus mercaders comerciaven amb tot Europa. D’aquesta manera l’alegria i la pau regnaven a la ciutat d’Hamelín però una nit va succeir una cosa molt estranya... Van aparèixer rates, vingudes de no se sap on, van envair la ciutat: n’hi havia centenars, milers, pot ser milions. Al matí, en despertar-se els habitants d’Hamelín, van haver d’acceptar la realitat; la ciutat estava tota infectada: els carrers, les bodegues, els graners, les cantonades, les vitrines, els armaris, els calaixos... En poc temps van envair tota la ciutat. El burgmestre va reunir a tots els nobles i van preparar-ho tot per treure’s de sobre aquelles males peces, van omplir tota la ciutat de mata-rates i de pinso enverinat però no hi va haver res a fer, al contrari, cada vegada n’hi havia més.

Qui és el protagonista? Un trobador.

Com és? Era prim, anava vestit de color verd i portava un sarró penjat.

On viu? El conte no ho especifica ni dona cap tipus d’indicació d’on prové.

Que fa? Demana per parlar amb el burgmestre i li comunica que ell tot sol pot netejar la ciutat de rates. Per realitzar aquesta feina demana mil escuts d’or, els mana preparar per passar-los a buscar quan hagi finalitzat la seva tasca.

NUS:

Què passa? El trobador marxa sota la mirada del burgmestre, se’n va cap a la plaça gran, es treu una flauta de fusta negre del sarró, se la posa a la boca i comença a tocar. Anava caminant alhora que tocava una música estranya, màgica, molt trista. Just amb les primeres notes van començar a sortir rates de tots els racons de la ciutat, van començar a córrer darrere del flautista, sortien de tot arreu i s’empenyien per ser tan a prop com podien de l’encantador d’animals. El flautista va recórrer tota la ciutat, va passar per tots els carrers, carrerons i passadissos, sense deixar-se’n ni un. Finalment, quan totes les rates van ser darrere seu, en una mena de desfilada sense fi, va agafar el camí del riu, a la vora d’aquest es va aturar però va continuar tocant la flauta, llavors les rates es van començar a precipitar dins de l’aigua. Es van ofegar totes i no en va quedar ni una. Per fi s’havia acabat el problema de les rates a la ciutat d’Hamelín. Llavors el misteriós músic va tornat a l’ajuntament per cobrar les seves peces d’or.

Quin problema? El trobador torna a l’ajuntament a buscar els mil escuts d’or que el burgmestre havia accedit a donar-li si aconseguia desfer-se de totes les rates que havien envaït Hamelín. En arribar, el burgmestre li diu que mil escuts per una musiqueta de no res era molt, el músic, amb molta calma, va dir-li que això no era el que havien convingut anteriorment però el burgmestre va prestar-se a donar-li com a molt cent escuts i, tot seguit, va dir-li que marxés. Abans de marxar de l’ajuntament el trobador va dir-li que si no complia la seva paraula no en volia pas ni un d’escut però que ja se’n penediria de la seva decisió.

On passa? La història té lloc a Alemanya, a una ciutat anomenada Hamelín.

Quan passa? Les rates envaeixen Hamelín una nit i, de la manera en la qual es narra el text, els fets succeeixen durant el dia següent.

DESENLLAÇ:

Com acaba? El flautista va girar cua i va sortir de l’Ajuntament. Un cop al carrer, va agafar la flauta i va començar a tocar una melodia alegre, amb aquesta van ser tots els nens i nenes de la ciutat els que el van seguir pels carrers d’aquesta. Sortien de tot arreu i s’afegien a la desfilada, res ni ningú els podia aturar. Poc a poc el flautista va anar deixant la ciutat amb tots els nens seguint-lo, aquests van caminar molt de temps ja que el jove trobador no parava de tocar. Aviat tota la tropa només va ser un puntet a l’horitzó, i de seguida aquell puntet va desaparèixer. Mai més ningú no va tornar a veure als nenes d’Hamelín. Els habitants de la ciutat es van tancar dins les seves muralles massisses i les immenses torres rodones per plorar als seus nens perduts.

Com se soluciona el problema? El jove trobador, en no obtenir la recompensa pactada amb el burgmestre, va endur-se a tots els nens de la ciutat. Expliquen que se’ls va endur a un país desconegut, llunyà, més enllà de les muntanyes. Però mai ningú no ho ha pogut probar.

Fórmula d’acabament del conte: “... es van tancar dins les seves muralles massisses i immenses torres rodones per plorar els seus nens i nenes perduts”.

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Burgmestre: viu a Hamelín, per la precarietat d’il·lustracions i la manca de descripció dels personatges no es pot aportar més informació descriptiva sobre el personatge. El burgmestre es troba de sobte amb la seva ciutat envaïda per les rates, va provar de fer-les fora amb mata-rates i pinso enverinat però no va haver-hi manera, fins que va aparèixer un jove trobador el qual es va oferir a lliurar la ciutat d’Hamelín de tal plaga, a canvi demanava mil escuts d’or, cosa que el burgmestre va acceptar de bon grau si ell aconseguia fer fora totes i cada una de les rates que rondaven per la ciutat. Una vegada el trobador va finalitzar la seva tasca el burgmestre va menysprear-la i va oferir-li cent escuts d’or i ja n’eren masses. El burgmestre, posteriorment, va patir les conseqüències de no haver complit la seva paraula, el jove trobador es va endur d’Hamelín a tots els nens.
• Rates: és la plaga que envaeix la ciutat d’Hamelín una nit. Van ser vingudes de no se sap on i van envair tota la ciutat: n’hi havia centenars, milers, pot ser milions. Van ser hipnotitzades per la melodia de la flauta del trobador i van acabar ofegades al riu.
• Nens d’Hamelín: són els fills de tots els matrimonis de la ciutat d’Hamelín, no intervenen durant l’inici i el desenvolupament de la història. Apareixen al desenllaç, quan el flautista decideix tocar la seva música i emportar-se’ls d’Hamelín a conseqüència de l’actitud presa pel burgmestre al no entregar-li els mil escuts d’or pactats, oferint-li només cent.
• Habitants d’Hamelín (adults): són tota la resta d’habitants d’Hamelín. De sobte van veure la seva ciutat envaïda per una plaga de rates i van haver d’acceptar la realitat: els carrers, les bodegues, els graners, les cantonades, les vitrines, els armaris, els calaixos... En una sola nit les rates van envair tota la ciutat. El burgmestre va reunir a tots els nobles i van preparar-ho tot per treure’s de sobre aquelles males peces, van omplir tota la ciutat de mata-rates i de pinso enverinat però no van aconseguir fer-les fora, de fet cada vegada n’hi havia més. Finalment els habitants van sofrir, d’igual manera, les conseqüències causades per l’actitud del burgmestre i van perdre al seus fills, dels quals mai mes van tornar a saber-ne res. 

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: la tapa és dura i té dibuixada una llàmpara màgica, no reflecteix cap personatge ja que aquest llibre esta destinat als adults, és a dir, és un recull de contes adient per a que els adults els expliquin als infants, no perquè aquests el fullegin directament.
• Relació imatges relat: pràcticament no n'hi ha imatges ja que, com hem dit anteriorment, es tracta d'un llibre adreçat a adults. El que si que trobem són petites anotacions que ajudarien a l'adult a representar el moment de la història de manera més real.

El flautista d'Hamelín - Versió Edicions Rueda

Títol: el flautista d’Hamelín

Fórmules d’inici del conte: “Érase una vez, allá por el año 1360, una pequeña ciudad...”

PLANTEJAMENT:

Com comença? Hamelín era una ciutat petita, situada al cor d’Alemanya. Era una ciutat emmurallada i fortificada, prospera i habitada per habitants treballadors. Aquests vivien en pau, les seves terres eren fèrtils, estaven beneïdes per la pluja i el sol, i per les aigües del riu Wesser. Cada habitant d’Hamelín tenia la seva tasca, uns posseïen molins, altres cultivaven els camps, altres llauraven or i plata, d’altres teixien boniques teles... Sens dubte a la ciutat d’Hamelín regnava la felicitat. Un bon dia, una dona estava traient els seus llençols per airejar-los quan va adonar-se de la presència d’uns sers poc habituals a la ciutat: rates! El mateix va passar-li al forner i, poc a poc, en totes les cases, tothom s’exclamava per la presència de les rates per arreu de la ciutat. Aquestes omplien les despenses, pujaven als bressols dels infants, s’enredaven entre les mantes i eren de totes les mides que es puguin imaginar, fins i tot els gossos i els gats van abandonar la ciutat mortificats pels atacs de les rates. Res podia amb aquella plaga de rates, ni tan sols el verí que van posar pels carrers de la ciutat ni les trampes. Tots els habitants d’Hamelín que no havien fugit lluny de la ciutat es resguardaven dins el recinte de l’ajuntament, el qual havien aconseguit mantenir net de rosegadors. Tots els habitants van decidir enviar missatges a les ciutats properes amb la finalitat de cercar ajut i poder desfer-se d’aquella repugnant plaga. Tot just quan estaven a punt de fer sortir als missatgers van repicar dos sonors i forts cops a les portes de l’ajuntament, els quals van estremir a tots els habitants de la ciutat. De no se sap on va aparèixer un estrany personatge vestit amb una llarga capa vermella i groga, com la dels titaries, amb el cabell llarg i solt sobre les espatlles, botes gastades, una mirada blau penetrant i viva i un somriure desafiant al seu rostre. Aquest afirmava ser la resposta a les plegaries de la ciutat d’igual manera que ho va ser pels habitants de Siam, als quals va lliurar d’una plaga de ratpenats, o pels habitants de Rumi, als quals va lliurar d’un núvol de llagostes que haguessin devorat els seus cultius... En conclusió, els hi va comunicar que només ell podia lliurar-los de la plaga de les rates. Els membres del consell de la ciutat estaven disposats a deliberar sobre que fer al respecte però es van veure interromputs per les supliques de les dones i els nens, els quals demanaven posar fi ja a aquella situació. L’alcalde va preguntar al home de la capa en quant es valorava la seva feina per lliurar-los de les rates i aquest va respondre que mil monedes d’or, tracte que finalment van acabar acceptant ambdues parts.

Qui és el protagonista? El flautista

Com és? Va vestit amb una llarga capa vermella i groga, com la dels titaries, amb el cabell llarg i solt sobre les espatlles, botes gastades, una mirada blau penetrant i viva i un somriure desafiant al seu rostre.

On viu? El conte no especifica on viu però si narra que ha passat per altres pobles ajudant a fer desaparèixer les seves desgràcies.

Que fa? S’ofereix per fer fora a totes i cadascuna de les rates que han habitat la ciutat d’Hamelín.

NUS:

Què passa? L’home, una vegada acceptat el tracte per part de l’alcalde, va agafar la seva flauta i va sortir a la plaça de la ciutat. Una vegada allà va començar a tocar la melodia més dolça, estranya i inquietant que ningú havia escoltat mai. Van començar a sortir rates de tots els racons, no importava si eren grosses o primes, grises o pardes, velles o joves... Cada vegada sortien més i més rates, i totes s’agrupaven al voltant del flautista, el qual es va dirigir cap al riu Wesser quan va estar segur que no en quedava ninguna més per la ciutat. En arribar a la riba del riu Wesser, el flautista va saltar sobre una petita pedra i va continuar tocant allà. Totes les rates, una a una, van saltar a l’aigua del riu i van acabar arrossegades i ofegades pel torrent del propi riu. Quan la melodia va cessar tots els habitants van obrir les portes de l’Ajuntament, van sortir i van començar a observar com havia quedat la ciutat després de la invasió de les rates. Efectivament van poder comprovar que no quedava ni una sola rata als carrers de la ciutat, així doncs cada qual va retornar a casa seva i va retornar a les seves tasques per què tot tornés a la normalitat el més aviat possible. Tots els habitants estaven molt contents, fins i tot algun d’ells va voler organitzar una festa en honor al flautista. Però aquest, en arribar a la ciutat, va dirigir-se directament cap a la plaça i va reclamar la suma de diners pactada, no volia pas festes ni homenatges. Davant aquesta demanda, el alcalde va al·legar que on tenia algun paper que corroborés que havien pactat aquella quantitat de diners. Amb la plaga de rates fora de la ciutat, ara tots veien al flautista com un vagabund, un lladre que els hi volia robar les seves pertinències. L’alcalde va fer expulsar al flautista de la ciutat pels guàrdies, aquests el van fer fora de males maneres mentre el flautista cridava apel·lant a la paraula donada per l’alcalde, al valor i l’honor de les promeses. Finalment va callar però els seus ulls es van il·luminar amb desig de venjança.

Quin problema? El problema esdevé quan el flautista ha realitzat la tasca, ha lliurat a la ciutat d’Hamelín de la plaga de rates però, a canvi, no ha rebut la quantitat de diners pactada prèviament i, a més a més, ha estat tractat com un lladre.

On passa? Aquesta història es desenvolupa a Hamelín, una petita ciutat del cor d’Alemanya.

Quan passa? Pels voltants de l’any 1360.

DESENLLAÇ:

Com acaba? Van passar les setmanes, tots havien oblidat l’incident de les rates i el flautista. La ciutat havia recuperat el seu ritme de vida habitual fins que un dia, un home vestit amb una capa negra i un gran barret va creuar les portes de la ciutat i va començar a tocar la flauta. Aquesta era estranya i dolça, amb un ritme que invitava a ballar. La melodia va fer treballar més intensament als habitants d’Hamelín, estaven tan centrats en la seva tasca que cap d’ells va reparar en que tots els nens sortien de les cases i s’estaven congregant a la plaça, tots al voltant del flautista, el qual entonava les melodies més boniques, mai escoltades. Aviat els nens van començar a ballar i a jugar, sense adonar-se’n que seguint al flautista i la seva melodia havien abandonat la ciutat i estaven travessant boscos, rius i camps. Finalment van arribar a una muntanya, la qual es va obrir per rebre’ls, i van desaparèixer en el seu interior sense deixar ni rastre. Ben aviat els habitants d’Hamelín van adonar-se que els carrers estaven silenciosos, no s’escoltaven rialles, plors, jocs... Cada mare va començar a cridar als seus fills i, com aquests no contestaven, van córrer en busca dels pares i van començar a buscar-los. Mai més van tornar a saber res més dels seus fills. De vegades l’aire portava el so d’una melodia que els recordava als seus fills perduts. Tots ploraven i se’n penedien de no haver complert la seva paraula amb el flautista.

Com se soluciona el problema? El flautista, en no rebre la quantitat de diners pactada amb l’alcalde, va ser pacient i al cap de les setmanes va retornar a la ciutat i va endur-se als nens com a forma de càstig i de lliçó pels habitants d’Hamelín.

Fórmula d’acabament del conte: “Fin”

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Alcalde: és l’alcalde d’Hamelín i lògicament viu a aquesta ciutat. Gràcies a les il·lustracions del conte podem descriure que vesteix una túnica vermella amb una jaqueta marró, un barret vermell amb una ploma d’ocell groga i unes botes vermelles. L’alcalde pacta amb el flautista entregar-li mil monedes d’or si aquest aconsegueix fer fora de la ciutat la plaga de rates però després te la gosadia de faltar a la seva paraula, ja que ningun paper no acredita ni presenta que l’acord parlat anteriorment s’hagi efectuat realment. El que no sap l’alcalde és que sofrirà un càstig i no tan sols ell, també la resta d’habitants d’Hamelín, per la seva falta de paraula i d’honor amb el flautista.
• Rates: és una plaga de rates que envaeix la ciutat d’Hamelín. Aquestes omplien les despenses, pujaven als bressols dels infants, s’enredaven entre les mantes i eren de totes les mides que es puguin imaginar, fins i tot els gossos i els gats van abandonar la ciutat mortificats pels seus atacs. Res podia amb la plaga, ni tan sols el verí que van posar els habitants pels carrers de la ciutat, ni les trampes.
• Nens de la ciutat: són els fills de tots els matrimonis de la ciutat d’Hamelín, per tant també viuen a Hamelín. La seva intervenció es dona durant el nus de la història quan el flautista, amb set de venjança, decideix emportar-se’ls de Hamelín amb la melodia de la seva flauta.
• Habitants d’Hamelín (adults): són la resta d’habitants de la ciutat. En aparèixer la plaga tots van exclamar-se, van intentar fer-les fora amb gats i gossos, amb verí i trampes però no hi havia manera. Amb l’aparició del flautista i la seva declaració d’intencions van pressionar a l’alcalde, sobre tot les mares i els nens, per acceptar el tracte i fer fora d’una vegada aquella plaga de rates. En veure els resultats tots van estar molt contents, alguns fins i tot van pensar en fer una festa en homenatge a la gran tasca realitzada pel flautista. Les paraules de l’alcalde van fer canviar la visió dels habitants vers el flautista i, en un no res, el van veure com un vagabund que els hi volia robar totes les seves pertinences. Al haver acceptat no recompensar al flautista, tal i com s’havia pactat prèviament, els habitants d’Hamelín també van sofrir les conseqüències de la falta de paraula i honor. Al cap d’unes setmanes van tenir lloc aquestes conseqüències... Van perdre als seus fills i mai més en van tornar a saber res.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: és dura i aparèix una imatge que il·lustra l'acte de conta contes, ja que l'edició és un recull de contes de manera bilingüe per narrar als infants.
• Tapa interior: presenta la història amb el títol en castellà i anglès.
• Relació imatges relat: la relació establerta durant el transcurs de la història entre la narració i les il·lustracions és totalment adient, s'il·lustren de manera clara i precisa els successos que van tenint lloc. Són il·lustracions molt colorides i molt visiuals.

El flautista d'Hamelín - Versió Larousse

Títol: El flautista d’Hamelín

Fórmules d’inici del conte: “Hi havia una vegada una petita ciutat d’Alemanya anomenada Hamelín...”

PLANTEJAMENT:

Com comença?  Els habitants d’Hamelín eren tan garrepes que evitaven tota despesa innecessària, creien que els diners els protegirien de totes les desgràcies. Així doncs van fer fora a tots els gats del poble per tal de no haver-los de donar de menjar. Al cap d’un temps, van començar a aparèixer a Hamelín uns ratolins molt grossos que envaïen rebostos i cellers. En molt poc temps ja n’eren tants que la vida al poble s’havia tornat insuportable, els ratolins rodolaven pels jardins, per les cases, pels carrers, per les places... Van intentar fer tornar els gats però aquests van fugir ràpidament en veure als rosegadors. La situació es va tornar tan desesperada que el veïnat va anar a presentar les queixes davant el batlle, el qual tot i que no sabia que fer va prometre que trobaria la solució al problema. Un dia, un jove va demanar poder veure al batlle i li va assegurar que coneixia la manera d’alliberar la seva ciutat i que ho faria a canvi de mil monedes d’or. El batlle va acceptar la proposició del jove però primer havia de desfer-se de tots els ratolins.

Qui és el protagonista? El flautista d’Hamelín

Com és? La història ens el descriu com un jove alt, ben plantat i vestit de color verd.

On viu? El conte no ho especifica ni dona cap tipus d’indicació d’on prové o cap a on es dirigeix.

Que fa? S’ofereix per alliberar al poble d’Hamelín de la desesperada situació causada per la presència de tants ratolins.

NUS:

Què passa? El jove va sortir de l’ajuntament i es va dirigir a la plaça major de la ciutat, va agafar la seva flauta i es va posar a tocar un parell de notes. En sentir la melodia, els ratolins van sortir de seguida dels seus forats i van començar a seguir-lo. El flautista va continuar tocant pels carrers de la ciutat tot seguit per centenars de ratolins que sortien dels rebostos, dels graners, de les teulades de les cases i, fins i tot, del campanar de la catedral. Un cop va aconseguir aplegar-los a tots, va emprendre camí cap als afores de la ciutat encaminant-se cap al riu. En arribar, va entrar al riu fins que l’aigua li va arribar fins el coll, es va aturar enmig del corrent i els ratolins, esgotats i abaltits per la melodia, van acabar tots ofegats. El veïnat d’Hamelín va contemplar tota aquesta escena des de la muralla del poble i en veure desaparèixer tots els ratolins van esclatar en crits, fins i tot van tocar les campanes de la ciutat per celebrar-ho. El flautista va tornar a Hamelín i va acudir a veure al batlle, ja havia complert la seva part, ara li tocava al batlle entregar-li les mil monedes d’or que li havia promès. Quina va ser la seva sorpresa en rebre tan sol cent monedes per part del batlle, al·legant que mil monedes per tocar una miqueta la flauta no es mereixien, que amb cent ja en tenia prou.

Quin problema? El batlle veu retornar al flautista havent fet desaparèixer els ratolins del poble d’Hamelín i es nega a entregar-li les mil monedes d’or per haver tocat una estona la flauta, tan sols li dona cent d’aquestes i gosa dir-li que ja és més del que es mereix. El flautista marxa d’Hamelín tot dient que aquell que no compleix les seves promeses acaba penedint-se’n tard o d’hora.

On passa? La història té lloc a Alemanya, concretament a una petita ciutat anomenada Hamelín.

Quan passa? Durant el desenvolupament de la història no s’esmenten aspectes que permetin contextualitzar la història en el temps però si que s’empren expressions temporals com “al cap d’un temps, al cap d’un any...” que permeten comprendre que aquesta versió es desenvolupa en un període llarg de temps.

DESENLLAÇ:

Com acaba? Al cap d’un any exactament el flautista va retornar a la ciutat, el dia era preciós i els nens anaven cap a l’escola. El flautista va treure la seva flauta i va començar a tocar, la melodia era molt dolça i va captar uns pocs nens, després uns altres més i ben aviat n’hi havien centenars. Els que eren massa petits per anar a l’escola i estaven a casa també van sortir corrents atrets per la melodia emanada pel flautista. Aquest va començar a caminar acompanyat per tots els nens de la ciutat d’Hamelín i va creuar les portes de la ciutat encara i tenir als pares al darrere cridant que els deixes estar i tornessin a casa. El flautista va continuar caminant fins arribar amb els nens, hipnotitzats per la melodia, al peu d’una muntanya, la qual es va obrir amb el so de la flauta, i hi van entrar tots plegats. Quan els habitants d’Hamelín van arribar al peu de ma muntanya ja no hi havia rastre dels nens. Ningú va saber res d’ells mai més.

Com se soluciona el problema? En marxar el flautista d’Hamelín amb les cent monedes li diu al batlle que qui no compleix les seves promeses acaba penedint-se’n tard o d’hora i, així passa al cap del temps. El flautista torna a la ciutat d’Hamelín per emportar-se a tots els nens d’aquesta i fer entendre al batlle i a la ciutat sencera que comprometre’s a fer una cosa i, posteriorment, no complir-la té les seves conseqüències.

Fórmula d’acabament del conte: “Ningú no va saber mai més què se’n havia fet”.

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Batlle: és el batlle del poble, viu a Hamelín. És un home garrepa, com tots els habitants de la ciutat d’Hamelín, el seu pensament és que el fet de tenir diners el protegiran de totes les possibles desgràcies. La ciutat es veu envaïda per una forta i desagradable plaga de ratolins i el veïnat acut a ell per tal que posi alguna mena de solució a aquest problema. Sense esperar-ho però de manera totalment oportuna apareix un jove que diu tenir la solució per eradicar la plaga i demana mil monedes d’or a canvi, tracte que accepta el batlle. En canvi, quan el jove fa fora de la ciutat tots els ratolins el Batlle, aferrat al seu pensament i actitud de garrepa, decideix donar només cent monedes al flautista pels seus serveis. Aquest fet l’acabarà pagant car, al cap del temps, el propi batlle i la resta de ciutadans d’Hamelín.
• Ratolins: és una plaga de ratolins molt grossos que ha envaït els jardins, les cases, els carrers, les places, els rebostos... D’Hamelín.
• Nens de la ciutat: apareixen al desenllaç de la història, també viuen a Hamelín. Es veuen hipnotitzats per la dolça melodia tocada pel flautista i sota aquesta són guiats fins al peu d’una muntanya, dins la qual s’introdueixen amb el flautista i no tornen mai més a Hamelín.
• Habitants de la ciutat: són totes aquelles persones adultes que viuen a la ciutat d’Hamelín. Tenen un pensament igual al del batlle, pensen que els diners els lliuraran de tota desgràcia, arriben fins i tot a fer fora als gats de la ciutat per tal de no haver de donar-lis de menjar. En aparèixer la plaga de ratolins i no trobar solució ells mateixos, li demanen una solució al batlle. Aquest la troba però no compleix l’acord establert i, amb el pas del temps, tot i estar contents i feliços per l’eradicació dels ratolins a la ciutat, pateixen les conseqüències causades per la falta de paraula del batlle. Perden per sempre els seus fills.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: és dura. Es tracta d'un llibre que recull diferents contes i a la tapa aparèix una imatge que no té relació alguna amb els personatges dels contes. Els colors són freds i foscos, cosa que pot ser no cridaria molt l'atenció dels infants inicialment.
• Tapa interior: no presenta la història, directment s'inicia aquesta.
• Relació imatges relat: la relació establerta durant el transcurs de la història entre la narració i les il·lustracions és adient, les imatges són fetes amb traçades, és a dir, els dibuixos no estan del tot definits. Els colors generalment són foscos, apagats.

El flautista d'Hamelín - Versió Edició Combel

Títol: El flautista d’Hamelín

Fórmules d’inici del conte: “En una bella i pròspera ciutat anomenada Hamelín...”

PLANTEJAMENT:

Com comença? Els habitants del poble d’Hamelín vivien molt contents però de sobte van començar a aparèixer ratolins fins al punt d’arribar a envair-ho tot.

Qui és el protagonista? El flautista d’Hamelín.

Com és?  És un jove alt i prim de cabell negre, vesteix capa vermella.

On viu? El conte no ho especifica tot i que ens explica que ha estat en altres països, la qual cosa ens indueix a pensar que és un rodamón.

Que fa? Va visitant diferents països i ajudant als habitants a solucionar diferents problemes.

NUS:

Què passa? El poble estava envaït per rates i el flautista s’oferia per fer-les fora d’Hamelín a canvi d’una recompensa per part de l’alcalde, tot just va començar a tocar la flauta la melodia que aquesta emanava era tan meravellosa que va atreure de seguida els ratolins. D’aquesta manera se’ls va emportar i els va dirigir cap al riu, on els va ficar i es van anar ofegant un per un.

Quin problema? El problema esdevé quan el flautista ha complert la seva part del tracte i ,en retornar a Hamelín decidit i satisfet per haver realitzat la seva feina, l’alcalde no van donar cap valor a la feina realitzada per aquest i van fer el ronso a l’hora de pagar.

On passa? El flautista aconsegueix treure de tots els ratolins del poble d’Hamelín, s’apropa al riu per desfer-se d’ells i torna a la ciutat. Així doncs, els fets es desenvolupen a Hamelín i al riu.

Quan passa? Durant el conte no apareixen expressions temporals per tant s’entén que tots els fets es desenvolupen al llarg d’un dia. A més a més, gràcies a les il·lustracions, podem concretar que tenen lloc durant un mati i/o primera hora de la tarda ja que totes les il·lustracions reflecteixen les escenes en moments diürns.

DESENLLAÇ:

Com acaba? El flautista, en no rebre la recompensa per part de l’alcalde, va endur-se amb la seva melodia a tots els nens del poble d’Hamelín i els seus habitants no en van tornar a saber res mai més.

Com se soluciona el problema? El flautista va enfadar-se molt per la falta de paraula de l’alcalde d’Hamelín, així doncs va decidir fer entendre al propi alcalde i a tots els seus habitants que havien de ser fidels a la paraula donada. Tot i decidir emportar-se els nens per fer entendre el concepte explicat als adults, també se’ls va endur perquè pensava que viurien en un món millor.

Fórmula d’acabament del conte: “... cosa que sempre recorden quan la música sona”

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Alcalde d’Hamelín: és l’alcalde del poble i, lògicament, viu a Hamelín. Gràcies a les il·lustracions podem veure que és un home no gaire alt, de cabell castany i vestit amb una camisola de color verd, un tipus de mocador blanc que li recobreix fins les espatlles, unes calces blanques amb ratlles verdes i unes sabates pròpies de l’època, també de color verd. Es mostra amb un penjoll d’or. Pel que fa a la seva actitud és pròpia d’una persona poc agraïda i egoista cosa que es veu corroborada amb els seus actes durant el transcurs de la història. L’alcalde accepta l’ajuda, de bon grat, del flautista i es compromet a donar-li una recompensa si realment aconsegueix fer fora i desfer-se de tots els ratolins que han envaït Hamelín, cosa què finalment no compleix i té les seves conseqüències no només per a ell sinó per a tot el seu poble.
• Ratolins: és la plaga que ha envaït el poble d’Hamelín, són un munt de ratolins que no paren de créixer i multiplicar-se al poble. Van envair Hamelín fins a tal punt que la ciutat va començar a ensorrar-se rosegada per les rates, no perdonaven els formatges ni les cortines, feien forats per tot arreu.
• Nens del poble: són els fills de tots els matrimonis del poble d’Hamelín, no intervenen durant l’inici i el desenvolupament de la història. Apareixen al desenllaç, quan el flautista decideix tocar la seva música i emportar-se’ls d’Hamelín per donar una lliçó a l’alcalde i als adults del poble i, a més a més, per oferir-lis als nens un món millor per a viure.
• Habitants del poble (adults): són la resta d’habitants del poble d’Hamelín. En aparèixer la plaga de ratolins van començar a sentir-se descontents i ho van fer saber a l’alcalde. En aparèixer el flautista i oferir-se per solucionar el problema el poble va insistir a l’alcalde per a què acceptés l’ajuda del flautista. En veure els fantàstics resultats van tornar a ser feliços sense ratolins campant pel poble però no van donar cap valor a la feina feta per part del flautista. Òbviament aquesta reacció per part dels habitants i de l’alcalde van provocar unes conseqüències que també van patir els adults, van perdre als seus fills i van aprendre que sempre s’ha de ser fidel a la paraula donada.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: és de catronet. Refresenta l'escena en la qual el flautista fa que les rates s'ofeguin al riu. Els colors són vius i la il·lustració és clara i adient pels infants.
• Relació imatges relat: la relació establerta durant el transcurs de la història entre la narració i les il·lustracions és adient, les imatges són ben definides, clares i precises. Els colors són vius i criden l'atenció dels infants. 

El flautista d'Hamelín - Versió Editorial Eumo

Títol: El flautista d’Hamelín

Fórmules d’inici del conte: “Fa molts, molts anys, al cim d’una muntanya hi havia el poble d’Hamelín”

PLANTEJAMENT:

Com comença? Un dia els carrers d’Hamelín es van omplir de rates. Les dones, els nens, els avis i els homes corrien pels carrers espantats. La situació empitjorava cada dia, les rates es passejaven pel poble i s’ho menjaven tot. Finalment van anar a comunicar-li la situació a l’alcalde, s’havia de fer alguna cosa. L’alcalde, desesperat, no sabia com solucionar el problema i, de sobte, van picar a la porta i va entrar un home molt estrany.

Qui és el protagonista? El flautista d’Hamelín.

Com és? És un home alt i prim, porta un barret amb una ploma d’ocell i una flauta penjada al pit amb una cinta de color groc.

On viu? El conte no ho especifica ni dona cap tipus d’indicació d’on prové o cap a on es dirigeix.

Que fa? S’ofereix per ajudar als habitants d’Hamelín i assegura poder solucionar el problema que tenen.

NUS:

Què passa? El flautista s’ofereix a treure les rates del poble a canvi d’una bossa de monedes d’or, tracte que l’alcalde accepta. El flautista va anar a la plaça del poble i va començar a tocar la flauta, les rates van començar a sortir de tot arreu quedant tota la plaça plena d’elles. Sense deixar de tocar la flauta, el flautista va sortir del poble i va caminar i caminar fins arribar a la vora del riu. Una vegada aquí, seguint la melodia de la flauta, les rates van anar caient al riu fins que no en va quedar ni una, el riu se les va endur avall i com que no sabien nedar, es van ofegar totes. Feta la feina, el flautista va deixar de tocar i va tornar al poble.

Quin problema?  En tornar al poble els habitants el van veure arribar sense rates, van aplaudir i li van donar les gràcies. El flautista va anar a veure l’alcalde, li va comunicar que ja havia realitzat la feina i l’alcalde, en veure la facilitat que havia tingut per treure les rates del poble va donar-li deu monedes d’or. El flautista en rebre això en comptes de la bossa que li va prometre l’alcalde es va empipar molt.

On passa? La història té lloc dalt d’una muntanya, al poble d’Hamelín i a la vorera del riu proper a aquest poble.

Quan passa? Al principi del conte trobem expressions que donen a entendre que la història es desenvolupa en diferents dies. Pel que fa a la contextualització en el temps no trobem cap indici que ens ajudi a situar-la en el temps.

DESENLLAÇ:

Com acaba? El flautista, molt enfadat, va marxar cap a la plaça del poble i va tornar a tocar la flauta. Al sentir-la tots els nens van acudir a la plaça i, guiats pel flautista, van sortir del poble. Els pares i l’alcalde el cridaven per que s’aturés, l’alcalde va oferir-li el que volgués a canvi que retornés als nens però el flautista i els nens ja eren lluny, molt lluny. Quan ja portaven hores caminant, el flautista es va aturar davant una muntanya i va començar a tocar una música diferent que va fer que aquesta s’obrís i entressin tots els nens menys un, que anava coix i no havia pogut seguir el ritme dels altres. Aquest últim va trobar la flauta al terra i va ajudar als nens a tornar al poble i al flautista a aconseguir el que l’alcalde li havia promès.

Com se soluciona el problema? Quan ja feia hores que caminaven, el flautista es va aturar davant d’una muntanya i va començar a tocar una melodia diferent amb la qual la muntanya va començar a obrir-se, els nens van començar a entrar-hi un darrere l’altre, tots menys un que anava coix i no havia pogut seguir el ritme dels altres. Aquest últim va trobar-se la flauta al terra i va agafar-la i va començar a tocar-la. Amb la melodia la muntanya va tornar a obrir-se i el nen va guiar amb la melodia a la resta de nens i al flautista cap a Hamelín. En arribar, els pares van córrer a abraçar als seus fills, l’alcalde penedit va donar la bossa de monedes que havia promès al flautista i aquest, amb la seva flauta i les seves monedes, va marxar d’Hamelín per sempre més.

Fórmula d’acabament del conte: “I tot això és tan veritat com que el conte s’ha acabat”.

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Alcalde d’Hamelín: és l’alcalde de poble i, lògicament, viu a Hamelín. Les il·lustracions d’aquest conte són modernes i ens deixen veure el personatge com un home amb cara de pocs amics, és a dir, únicament mogut pels seus interessos. Físicament esta representat com un home gras. L’alcalde es troba buscant una solució pel problema de les rates quan apareix un home molt estrany que diu tenir la solució al seu problema i demana a canvi una bossa de monedes d’or. L’alcalde, per tal de fer fora les rates del seu poble, accepta de bon grat. Una vegada el flautista ha complert la seva part del tracte l’alcalde pensa que la feina no ha estat tant difícil com per pagar una bossa de monedes d’or, així doncs decideix donar-li al flautista tan sols deu monedes d’or. Aquest fet tindrà terribles conseqüències sobre els habitants d’Hamelín i gràcies a l’ajuda desinteressada d’un nen l’alcalde podrà esmenar el seu error i donar-li al flautista la bossa de monedes pactada inicialment.
• Nen coix: és un dels nens del poble, per tant viu a Hamelín. Al conte apareix representat amb cabell pèl-roig, amb una samarreta estampada i uns pantalons curts color blau. A conseqüència d’anar coix va quedar-se fora de la muntanya i va trobar la flauta del flautista amb la qual va poder fer retornar a la resta de nens al poble i a aconseguir que el flautista rebés el que l’alcalde li havia promès a canvi de fer fora a les rates del poble.
• Ratolins: és la plaga que ha omplert els carrers d’Hamelín, es passegen pel poble i per les cases menjant-s’ho tot i espatllant-ho. Van fer arribar la situació fins a tal extrem que els veïns tenien por fins i tot que se’ls mengessin a ells. Les il·lustracions ens presenten uns animalons de diferent grandària i tots de color negre.
• Nens del poble: són els fills de tots els matrimonis del poble d’Hamelín, per tant també viuen a Hamelín. La seva intervenció es dona durant el nus de la història quan el flautista, enfurrunyat, decideix emportar-se’ls de Hamelín amb la melodia de la seva flauta.
• Les dones, els avis i els homes: són els homes, dones i avis del poble, conseqüentment viuen a Hamelín. Amb l’aparició de les rates entren en un estat de por, temen que les rates se’ls mengin i traslladen el seu problema a l’alcalde. Quan el flautista va acabar amb el seu problema i va retornar al poble, tot el veïnat l’aplaudia i li donava les gràcies. El flautista, en no rebre la recompensa establerta, va decidir endur-se a tots els fills del poble i els pares i mares cridaven espantats “atureu-lo! No veurem mai més els nostres fills!”. Gràcies a l’ajut d’un dels nens tots van retornar al poble i, els pares i les mares, els van rebre plorant d’alegria.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: la tapa és de cartronet, al tractar-se d'un llibre de recull de contes a la tapa trobem un sol personatge, en aquest cas la caputxeta vermella, clarament recognoscible pels infants.
• Tapa interior: la tapa interior presenta el conte de manera simple, només apareix el títol.
• Relació imatges relat: la relació establerta durant el transcurs de la història entre la narració i les il·lustracions és adient, s'il·lustra de manera clara i precisa els successos que van tenint lloc. Són il·lustracions molt colorides i de manera abstracte, la qual cosa despertaria altament l'interés i l'atenció dels infants i potenciaria la seva imaginació.