L'aneguet lleig

Bones!

Avui ens disposem a endinssar-nos en un nou conte, amb cinc versions més les quals analitzarem detingudament i una per una.
El conte d'avui és "L'aneguet lleig". 

Tot seguit explicarem detalladament cada versió mitjançant una graella d'anàlisi proporcionada pel nostre professor per tal d'organitzar la informació una manera més clara i entenedora.

L'aneguet lleig - Versió Andersen

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: “Una calorosa tarda d’estiu”

PLANTEJAMENT:

Com comença?  El conte comença amb que una mare ànega cova els seus ous i un cop tots s’obren, s’adona que en falta un, que encara no ha sortit. L’ànega el segueix covant i d’allí surt un aneguet completament diferent als altres. A partir d’allí, l’aneguet lleig es troba en diferents situacions en les quals és despreciat pel fet de ser diferent.

Qui és el protagonista? L’aneguet lleig

Com és?  És un ànec molt diferent a la resta dels seus germans, gris i blanc.

On viu? Comença vivint en un niu i durant la història va anant en diferents llocs.

Que fa? Intenta escapar-se de tots els que no accepten com és ell i busca estar sol, tranquil i trobar gent que l’estimi per ser qui és.

NUS:

Què passa? Al ser diferent al néixer, es troba que els animals del seu voltant no l’accepten, degut a que pensen que és lleig i diferent.

Quin problema?  El problema és que és diferent als altres.

On passa? Comença vivint en un niu i durant la història va anant en diferents llocs: a un riu, a un corral, a una llacuna, a una casa de camp, a una llacuna, a un bosc, a una casa d’un llaurador i finalment a un estany.

Quan passa? Passa durant l’estiu, després quan l’aneguet s’escapa per primer cop, arriba la tardor i quan torna a escapar per últim cop arriba l’hivern. La història acaba sent la primavera.

DESENLLAÇ:

Com acaba? Acaba quan a la primavera, l’aneguet es troba tres cignes en un estany i al voler acostar-se cap a ells, s’inclina a la riba d’aquest i es va veure reflectit a l’aigua i descobreix que no era un aneguet lleig, sinó una au bellíssima i blanca, un cigne. A continuació els cignes el veuen i l’ofereixen estar amb ells, i l’acaronen. Ell avergonyit no sap que dir i es troba immensament feliç ja que ja no el perseguiria ningú més ni ningú es burlaria d’ell mai més.

Com se soluciona el problema? Al veure’s reflectit a l’aigua de la riba de l’estany, ja que descobreix que no és un aneguet lleig, sinó un cigne i a continuació veu que la resta de cignes l’accepten i li ofereixen estar amb ells.

Fórmula d’acabament del conte: “...i es va quedar a viure feliçment amb els seus germans per sempre”.

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Aneguet lleig: És un ànec molt diferent a la resta dels seus germans, és d’un color gris i blanca. 
• Una mare ànega: Al principi és la mare de l’aneguet lleig i dels aneguets. Defença l’aneguet lleig però també li diu que li dona molts problemes
• Ànega vella: És una ànega que passava al moment en que l’ou de la mare ànega no sortia. Li diu a la mare ànega que segurament deu ser un ou de gall d’indi, i que són uns pesats.
• Aneguets: Al principi són els germans diferents de l’aneguet lleig. El maltracten donant-li cops de bec, insultant-los i fent-li puntades de pota.
• Oca vella: Au més distingida de totes. Diu que l’aneguet és molt lleig i el menysprea.
• Ànecs salvatges i bernats pescaires: Es troben en una llacuna, no accepten l’aneguet lleig ja que diuen que és molt lleig.
• Dona gran amb un gat i una gallina: Adopta l’aneguet lleig pensant que és una ànega i podria pondre ous, però el gat i la gallina no l’accepten i li fan la vida impossible.
• Llaurador: Passava per una llacuna que es va glaçar i en veure l’aneguet, es va compadir d’ell, el va treure del gel i se’l va endur a casa seva. El va donar als seus fills perquè juguessin amb ell, però l’aneguet pensava que li volien fer mal i va volar espantat, sortint de la xemeneia.
• Tres majestuosos cignes: Són els germans verdaders de “l’aneguet lleig”. Es trobaven a un estany, al veure que l’aneguet lleig era en realitat un cigne, li van proposar d’anar amb ells, el van saludar i acaronar-lo amb el bec.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: la tapa és dura, al tractar-se d'un llibre de recull de contes a la tapa trobem una multitud de personatges de diferents històries. Els colors i les il·lustracions són engrescadores pels infants.
• Tapa interior: la tapa interior presenta el conte, aparèix la mare ànega amb els seus aneguets i l'ou del qual sortira l'aneguet lleig.
• Relació imatges relat: la relació establerta durant el transcurs de la història entre la narració i les il·lustracions és adient, s'il·lustra de manera clara i precisa els successos que van tenint lloc. Són il·lustracions colorides.

L'aneguet lleig - Versió edicions Rueda

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: “Era una delícia l’estiu al camp”.

PLANTEJAMENT:

Com comença?  El conte comença amb que una mare ànega cova els seus ous i un cop tots s’obren, s’adona que en falta un, que encara no ha sortit. L’ànega el segueix covant i d’allí surt un aneguet completament diferent als altres. A partir d’allí, l’aneguet lleig es troba en diferents situacions en les quals és despreciat pel fet de ser diferent.

Qui és el protagonista? L’aneguet lleig

Com és?  És un molt gran i lleig, molt diferent als seus germans.

On viu? Comença vivint en un niu i durant la història va anant en diferents llocs.

Que fa? Intenta escapar-se de tots els que no accepten com és ell i busca estar sol, tranquil i trobar gent que l’estimi per ser qui és.

NUS:

Què passa? Al ser diferent al néixer, es troba que els animals del seu voltant no l’accepten, degut a que pensen que és lleig i diferent.

Quin problema?  El problema és que és diferent als altres.

On passa? Comença vivint en un niu i durant la història va anant en diferents llocs: a una casa bordejada d’un profund riu, en un niu, al riu, al corral, a un marjal, a una casa de camp, a un bosc, a una casa d’un pagès, a un marjal i finalment a un estany.

Quan passa? El conte comença sent l’estiu, però després quan marxa de la casa de camp, arriba la tardor. A continuació arriba l’hivern i el conta acaba sent el començament de la primavera.

DESENLLAÇ:

Com acaba? Acaba quan a la primavera, l’aneguet es troba tres cignes en un estany i al voler acostar-se cap a ells, s’inclina a la riba d’aquest i es va veure reflectit a l’aigua i descobreix que no era un aneguet lleig, sinó una au bellíssima i blanca, un cigne. A continuació els cignes el veuen i l’ofereixen estar amb ells, i l’acaronen. Ell avergonyit no sap que dir i es troba immensament feliç ja que ja no el perseguiria ningú més ni ningú es burlaria d’ell mai més.

Com se soluciona el problema? Al veure’s reflectit a l’aigua de la riba de l’estany, ja que descobreix que no és un aneguet lleig, sinó un cigne i a continuació veu que la resta de cignes l’accepten i li ofereixen estar amb ells.

Fórmula d’acabament del conte: “Mai vaig imaginar una felicitat com aquesta quan era un aneguet lleig!”

  Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

•    Aneguet lleig: És un aneguet molt diferent als seus germans, és molt gran i molt lleig.
•   Cigonyes: Caminen sobre les seves llargues potes parlotejant amb llengua egípcia, que van aprendre de les seves mares.
•    Mare ànega: Quan neix l’aneguet diu que és molt gran i que no s’assembla als demés. Al principi es pensa que és un gall d’indi i quan el fica a l’aigua descobreix que no, ja que mou les potes molt ràpid. Diu que no és gaire maco però que té molt bon caràcter i que nada molt bé. Al cap del temps, desitja que l’aneguet lleig no hagués nascut.
•   Germans de l’aneguet: No accepten l’aneguet lleig, el picotegen, l’empenyen i li fan burles, ja que és lleig i diferent.
•    Ànecs: No volen parlar amb la mare ànega ja que preferien anar amb altres llocs.
•   Ànega vella: Li diu a la mare ànega que l’ou és d’un ou de gall d’indi. Li diu que deixi estar a l’ou i se’n vagi amb els altres pollets a ensenyar-los a nadar i que no en faci cas, però la mare s’hii nega.
•    Ànec: És un ànec espanyol, molt gras i porta una cinta vermella a la seva pota, el qual representa el màxim honor per un ànec. Li diu a la mare ànega que la resta d’aneguets son preciosos, excepte l’aneguet lleig.
•    Altres ànecs del corral: Es queden mirant l’aneguet lleig ja que és diferent a tots els altres, pensen que és estrany i no el volen. Li donen cops de becs al coll.
•    Gall d’indi: Viu al corral i es creu que és realment un emperador, no accepta l’aneguet lleig i l’empeny.
•   Ànecs silvestres: Li pregunten a l’aneguet lleig quina classe d’ànec és i a continuació li diuen que és molt lleig. Els ànecs silvestres van morir degut a dos trets de caçadors.
•    Gansos silvestres: Eren molt insolents, li van dir a l’aneguet que era tant lleig que inclús els hi agradava. Li pregunten si vol anar amb ells i convertir-se en una au de pas, perquè no gaire lluny hi ha un lloc on hi ha ànegues solteres, per tant, és una oportunitat per trobar dona, però l’aneguet no ho vol.
•    Caçadors: Disparen a un marjal i maten alguns ànecs silvestres.
•   Gossos de caçadors: Salten entre les canyes. Porten la llengua fora i tenen una brillantor espantosa als seus ulls. Un d’ells es va acostar a l’aneguet i li va ensenyar les dents però finalment va marxar sense tocar-lo.
•   Dona de la casa de camp: Viu en una casa de camp. Té un gat i una gallina. Quan veu l’aneguet lleig, diu que espera que no sigui un mascle així podria tenir ous d’ànec. Finalment va admetre l’anec a casa seva durant 3 setmanes fins que creixés.
•    Gat de la dona: La dona de la casa de camp li deia “fillet”, i era el seu preferit. Sabia arquejar el llom i ronronejar i li preguntava a l’aneguet si ell ho podia fer i aquest li deia que no.
•    Gallina de la dona: Tenia les potes molt curtes i per això li deien “gallineta potescurtes”, feia uns ous magnífic i la dona de la casa de camp l’estimava com si fos la seva pròpia filla. Li preguntava a l’aneguet si ell podia pondre ous, i aquest li deia que no. Li diu coses desagradables a l’aneguet i que marxi d’allí.
•  Cignes: Volen mentres l’aneguet els observa, corven graciosament els seus colls mentres el seu suau plomatge brilla amb una increïble blancor. Feien un crit peculiar mentres extenien les seves explendides ales i volaven lluny de les fredes regions cap a altres països càlids.
•   Pagès: Ajuda a l’aneguet lleig, que s’estava congelant, i se’l emporta a casa seva i li dóna a la seva dona.
•    Dona del pagès: Asustava a l’aneguet i intentava agafar-lo.
•   Nens del pagès: Volen jugar amb l’aneguet lleig, però aquest s’espanta.
•   Tres cignes: Nadaven al voltant de l’aneguet i l’acariciaven el coll amb els seus becs amb senyal de benvinguda.
•   Nens a l’estany: Estan contents perquè veuen que hi ha un nou cigne i pensen que és el més jove, graciós i bonic de tots.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: és dura i aparèix una imatge que il·lustra l'acte de conta contes, ja que l'edició és un recull de contes de manera bilingüe per narrar als infants.
• Tapa interior: presenta la història amb el títol en castellà i anglès.
• Relació imatges relat: la relació establerta durant el transcurs de la història entre la narració i les il·lustracions és totalment adient, s'il·lustren de manera clara i precisa els successos que van tenint lloc. Són il·lustracions molt colorides i molt visiuals.

L'aneguet lleig - Versió Pilariu

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: “Hi havia una vegada”.

PLANTEJAMENT:

Com comença?  El conte comença amb que una mare ànega cova els seus ous i un cop tots s’obren, s’adona que en falta un, que encara no ha sortit. L’ànega el segueix covant i d’allí surt un aneguet completament diferent als altres. A partir d’allí, l’aneguet lleig es troba en diferents situacions en les quals és despreciat pel fet de ser diferent.

Qui és el protagonista? L’aneguet lleig

Com és?  És un ànec molt diferent a la resta dels seus germans, gris, estranyot i malgirbat.

On viu? Comença vivint en un niu i durant la història va anant en diferents llocs.

Que fa? Intenta escapar-se de tots els que no accepten com és ell i busca estar sol, tranquil i trobar gent que l’estimi per ser qui és.

NUS:

Què passa? Al ser diferent al néixer, es troba que els animals del seu voltant no l’accepten, degut a que pensen que és lleig i diferent.

Quin problema?  El problema és que és diferent als altres.

On passa? Comença vivint en un niu, a la vora de l’estany i durant la història va anant en diferents llocs: a la riba de l’estany, a una granja, a l’estable, a un llac no gaire allunyat de la granja, a una caseta de fusta enmig del bosc, a un bosc, a uns joncs del costat del llac, a un estany, a una granja i finalment a un estany.

Quan passa? El conte comença sent l’estiu i a continuació la tardor. Però quan marxa de la caseta de fusta i arriba al bosc, arriba l’hivern fins que finalment el conte acaba sent la primavera.

DESENLLAÇ:

Com acaba? Acaba quan a la primavera, l’aneguet es troba tres cignes en un estany i al voler acostar-se cap a ells, s’inclina a la riba d’aquest i es va veure reflectit a l’aigua i descobreix que no era un aneguet lleig, sinó una au bellíssima i blanca, un cigne. A continuació els cignes el veuen i l’ofereixen estar amb ells, i l’acaronen. Ell avergonyit no sap que dir i es troba immensament feliç ja que ja no el perseguiria ningú més ni ningú es burlaria d’ell mai més.

Com se soluciona el problema? Al veure’s reflectit a l’aigua de la riba de l’estany, ja que descobreix que no és un aneguet lleig, sinó un cigne i a continuació veu que la resta de cignes l’accepten i li ofereixen estar amb ells.

Fórmula d’acabament del conte: “...va viure feliç i amb els seus per sempre més.”

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Aneguet lleig: És de color gris, estranyot i malgirbat, molt diferent dels seus germans. Sap nedar molt bé i pot submergir-se a l’aigua fins al fons de l’estany. Al principi no entén per què tots se’n enriuen d’ell. Vol trobar algun lloc on l’acceptin tal com és. Un cop s’adona que és un cigne, degut al reflexe de l’aigua a l’estany, viu feliçment amb els seus per sempre més.
• Mare ànec: Al principi és la mare de l’aneguet lleig. Segueix covant l’ou de l’aneguet lleig tot i que hi ha gent que li recomana que pari. Un cop neix, es dona compte que és molt gran i que podria ser un indiot, però el fica a l’aigua i se’n dona compte que no és així. Li deia que nedava molt bé i que estava satisfeta i tranquil·la, l’estimava tant com la resta dels seus germans.
• Ànecs de la granja: Juguen i es refresquen ja que fa bon temps. Quan senten xivarri degut al naixement dels ànecs, van cap allà a mirar.
• Altra mare ànec: S’assabenta que al niu quedava un ou i li recomana a la mare ànec que no el covi més, ja que l’ou és diferent i que segurament és un ou de gall d’Indi que li portaria problemes. Ella li diu que a ella ja li va passar un cop i li recomani que li faci cas.
• Aneguets: Germans de l’aneguet lleig, són diferents a ell.
• Animals de la granja: Se’n riuen de l’aneguet perquè pensen que és lletjot i maldestre. Al final del conte, un cop reben a tots els cignes, s’adonen que n’hi ha un de nou i que és el més bonic, el qual resulta ser “l’aneguet lleig”.
• Caçadors: Van aparèixer a un llac i disparaven als ànecs salvatges que s’aturaven a descansar una mica.
• Gossos dels caçadors: Bordaven a un llac mentre els caçadors disparaven.
• Velleta: Era molt amable i vivia en una caseta de fusta enmig del bosc. Quan veu l’aneguet s’alegra molt perquè pensa que si és femella li podria pondre ous.
• Gat de la velleta: Era molt desagradable i antipàtic amb l’aneguet. Li deia que ell no podia caçar ratolins, ni esgarrapar ni llepar-se els bigotis. Li deien que el fet que l’aneguet pogués nedar i submergir-se a l’aigua fins al fons no li serviria de res en aquella caseta de fusta.
• Gallina de la velleta: Com el gat, la gallina també era molt desagradable i antipàtica amb l’aneguet. Li deia que no sabia pondre ous i que ella era la única que ho podia fer.
• Cignes: Eren molt bonics i l’aneguet els va veure que volaven direcció a l’estany. Amb l’arribada del bon temps, tornaven a casa després de passar l’hivern lluny d’allà. Nadaven amb elegància i gràcia igual que volaven. Un cop veuen “l’aneguet lleig” es queden encantats de rebre’l, el saluden amb alegria i l’acaricien afectuosament amb els seus becs.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: la tapa és dura, al tractar-se d'un llibre de recull de contes a la tapa trobem uns quants personatges de diferents històries, els principals, els quals seràn fàcilment secognoscibles pels infants.
• Tapa interior: aquesta presenta el conte d'una manera bastante simplificada, és a dir, amb el títol d'aquest i dues petites imatges de l'aneguet lleig.
• Relació imatges relat: la relació establerta durant el transcurs de la història entre la narració i les il·lustracions és adient, s'il·lustra de manera clara i precisa els successos que van tenint lloc. Són il·lustracions colorides però carregades de massa detalls.

L'aneguet lleig - Versió susaeta

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: “Un bonic matí de primavera”.

PLANTEJAMENT:

Com comença?  El conte comença amb que una mare ànega cova els seus ous i un cop tots s’obren, s’adona que en falta un, que encara no ha sortit. L’ànega el segueix covant i d’allí surt un aneguet completament diferent als altres. A partir d’allí, l’aneguet lleig es troba en diferents situacions en les quals és despreciat pel fet de ser diferent.

Qui és el protagonista? L’aneguet lleig

Com és?  És un ànec molt diferent a la resta dels seus germans, és d’un color gris esmorteït.

On viu? Comença vivint en un niu i durant la història va anant en diferents llocs.

Que fa? Intenta escapar-se de tots els que no accepten com és ell i busca estar sol, tranquil i trobar gent que l’estimi per ser qui és.

NUS:

Què passa? Al ser diferent al néixer, es troba que els animals del seu voltant no l’accepten, degut a que pensen que és lleig i diferent.

Quin problema?  El problema és que és diferent als altres.

On passa? Comença vivint en un niu i durant la història va anant en diferents llocs: al niu, al riu, al corral, al bosc, a dues cases diferents i a  un estany.

Quan passa? Hi ha parts en que no s’especifica, però el conte comença sent la primavera, després quan escapa de la primera casa, arriba l’hivern i finalment la història acaba sent una altra vegada la primavera,

DESENLLAÇ:

Com acaba? Acaba quan a la primavera, l’aneguet es troba tres cignes en un estany i al voler acostar-se cap a ells, s’inclina a la riba d’aquest i es va veure reflectit a l’aigua i descobreix que no era un aneguet lleig, sinó una au bellíssima i blanca, un cigne. A continuació els cignes el veuen i l’ofereixen estar amb ells, i l’acaronen. Ell avergonyit no sap que dir i es troba immensament feliç ja que ja no el perseguiria ningú més ni ningú es burlaria d’ell mai més.

Com se soluciona el problema? Al veure’s reflectit a l’aigua de la riba de l’estany, ja que descobreix que no és un aneguet lleig, sinó un cigne i a continuació veu que la resta de cignes l’accepten i li ofereixen estar amb ells.

Fórmula d’acabament del conte: “...Va descobrir que en realitat era un bell cigne que s’havia cregut que era un aneguet lleig.”

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Aneguet lleig: Aneguet que es creia lleig i tothom li feia creure fins que va descobrir que era un bell cigne al veure’s reflectit a l’aigua.
• Una mare ànega: Al principi és la mare de l’aneguet lleig i dels aneguets. Abans que aquest neixi, es pensa que serà molt vergonyós. Defensa l’aneguet lleig en tot el conte.
• Aneguets: Germans de l’aneguet lleig, que viuen feliços amb ell.
• Ànec ganàpia: Quan veu l’aneguet, decideix que és massa lleig per viure amb ell i li diu que se’n vagi.
• Altres animals: Se’n riuen de l’aneguet lleig quan la mare defensa a aquest. Es pensaven que l’aneguet és tan horrorós que es mereixia que el fessin fora.
• Estol d’ànecs: També se’n riuen de l’aneguet lleig. Fugeixen quan de sobte es troben un caçador i tira trets.
• Caçador: Apareix entre les bardisses i tiren trets.
• Gos del caçador: Es creua amb l’aneguet lleig, però seguidament se’n va i no li fa res.
• Bestioles del bosc: Es troben al bosc mentre l’aneguet seguia caminant trist i sol.
• Mestressa: Dona que es trobava dins la casa que l’aneguet va trobar.
• Gat de la mestressa: Gat molt envejós que es trobava en una casa que l’aneguet lleig va trobar. No vol que l’aneguet lleig estigui allí.
• Nens: Nens que van trobar l’aneguet a la seva pròpia casa i el van fer fora.
• Cignes: Cignes bellíssims que es van apropar a “l’aneguet lleig” quan el van beure en un estany, degut a que era un bell cigne i era un dels seus.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: la tapa és de cartronet i reflecteix un moment de la història. Els colors són vius i la il·lustració és adient pels infants, tot i que pot ser reflecteix una actitud un xic agressiva. 
• Relació imatges relat: la relació establerta durant el transcurs de la història entre la narració i les il·lustracions és adient, s'il·lustra de manera clara i precisa els successos que van tenint lloc. Són il·lustracions colorides i senzilles, en determinats moments de la història dennoten una mica d'agressivitat (en els moments que l'aneguet és rebutjat).

L'aneguet lleig - Versió Baula

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: “Hi havia una vegada”

PLANTEJAMENT:

Com comença?  El conte comença amb que una mare ànega cova els seus ous i un cop tots s’obren, s’adona que en falta un, que encara no ha sortit. L’ànega el segueix covant i d’allí surt un aneguet completament diferent als altres. A partir d’allí, l’aneguet lleig es troba en diferents situacions en les quals és despreciat pel fet de ser diferent.

Qui és el protagonista? L’aneguet lleig.

Com és?  És un ànec lleig, gris i gros. Diferent a la resta dels seus germans

On viu? Comença vivint en un niu i durant la història va anant vivint en diferents llocs.

Que fa? Intenta escapar-se de tots els que no accepten com és ell i busca estar sol, tranquil i trobar gent que l’estimi per ser qui és.

NUS:

Què passa? Al ser diferent al néixer, es troba que els animals del seu voltant no l’accepten, degut a que pensen que és lleig i diferent.

Quin problema?  El problema és que és diferent als altres.

On passa? Comença vivint en un niu i durant la història va anant en diferents llocs: a un salze, a un riu, a un estany, als aiguamolls, als canyissars, als camps i prats, a una cabana, a un bosc, a una casa de pagès, a un hort ple d’arbres florits i a un llac.

Quan passa? No especifica en quin moment és al principi del conte, però a partir de la mitat és la tardor, després l’hivern i finalment la primavera.

DESENLLAÇ:

Com acaba? Acaba quan a la primavera, l’aneguet es troba tres cignes en un estany i al voler acostar-se cap a ells, s’inclina a la riba d’aquest i es va veure reflectit a l’aigua i descobreix que no era un aneguet lleig, sinó una au bellíssima i blanca, un cigne. A continuació els cignes el veuen i l’ofereixen estar amb ells, i l’acaronen. Ell avergonyit no sap que dir i es troba immensament feliç ja que ja no el perseguiria ningú més ni ningú es burlaria d’ell mai més.

Com se soluciona el problema? Al veure’s reflectit a l’aigua de la riba de l’estany, ja que descobreix que no és un aneguet lleig, sinó un cigne i a continuació veu que la resta de cignes l’accepten i li ofereixen estar amb ells.

Fórmula d’acabament del conte: “Els cignes vells s’inclinaven davant d’ell i el nostre aneguet lleig va ser el més feliç de tots”

Tot seguit, després de cada anàlisi farem una descripció dels personatges de la història:

• Aneguet lleig: Era gros, gris i lleig, molt diferent als seus germans.
• Una mare ànega: Al principi és la mare de l’aneguet lleig i dels aneguets. Al principi ceu que l’aneguet és lleig i que és un poll de gall d’indi, però al ficar-lo a l’aigua veu que és un més dels seus fills ja que neda molt bé i a continuació l’accepta, diu que solament és una mica diferent. A partir d’allí el defensa i diu que és intel·ligent i afectuós
• Aneguets: Són d’un color groc daurat. Diuen que el món és molt gran.
• Ànega vella: Al veure l’ou li diu que és un ou de polla índia i que ella també n’havia covat un i que ho va passar molt malament, perquè tenia por de l’aigua i no el volia seguir mai a l’estany. Li recomana que el deixi estar i que se’n vagi a ensenyar a nedar a la resta d’aneguets.
• Gran ànega: Porta una cinta vermella a la pota, que vol dir que és la distinció més alta per a un ànec. Diu que els aneguets de la mare ànega tots son bonics excepte un, l’aneguet lleig.
• Gall d’indi: Es creia un emperador i quan veia l’aneguet lleig inflava les seves plomes, l’empipava i l’empaitava.
• Cort dels ànecs: Al veure l’aneguet lleig diuen que és espantós, massa lleig i no el volen. Diuen que és gros i d’un color molt lleig i que se l’ha de castigar. Una d’elles es va llençar al seu damunt i li va mossegar el coll
• Ànecs salvatges dels aiguamolls: Li van dir que l’aneguet era horrorós i que es podia quedar amb ells, sempre i quan no es casés amb ningú de la seva família.
• Orques salvatges: Li van dir a l’aneguet que era lleig però que els hi agradava. Li van proposar d’acompanyar-les i fer-lo ocell migrador, ja que viatjaven molt lluny.
• Caçadors: Van disparar i matar les orques salvatges.
• Gossos del caçadors: Un dels gossos era enorme amb la llengua penjant, els ulls espurnejants i es va acostar a l‘aneguet, però seguidament se’n va anar sense tocar-lo.
• Pagesa gran: Vivia acompanyada d’una gallina i d’un gat. Al principi es pensava que l’aneguet era una ànega grossa perduda. Deixa que l’aneguet es quedi amb ells.
• Gallina: Li pregunta a l’aneguet si sap pondre ous, però li diu que no.
• Gat: Li pregunta a l’aneguet si almenys sap roncar o estarrufar-se com ell, però li diu que no.
• Cignes: Eren d’un blanc immaculat amb colls llargs ondulants, obrien les ales per volar cap al sol.
• Pagès: Va veure l’aneguet pres dins del gel i va trencar-lo amb l’esclop i el va portar a casa seva on la seva dona el va reanimar.
• Pagesa: Empaitava a l’aneguet amb l’escombra i seguidament el va treure.
• Cignes blancs: Nedaven pel llac, eren lleugers i aeris. Acariciaven el bec a l’aneguet lleig.
• Nens a l’hort: Deien que hi havia un cigne nou en finalment veure “l’aneguet lleig”, a continuació tots van picar de mans i a saltar. Deien que el nou cigne era el més bonic, jove i graciós.

I, finalment, per acabar amb l'anàlisi d'aquesta versió farem un comentari fent referència als paratextos:

• Tapa: la tapa és dura i té dibuixada una llàmpara màgica, no reflecteix cap personatge ja que aquest llibre esta destinat als adults, és a dir, és un recull de contes adient per a que els adults els expliquin als infants, no perquè aquests el fullegin directament.
• Relació imatges relat: pràcticament no n'hi ha imatges ja que, com hem dit anteriorment, es tracta d'un llibre adreçat a adults. El que si que trobem són petites anotacions que ajudarien a l'adult a representar el moment de la història de manera més real.